Lectures: Morley i Garralaka

Al principi vam llegir dos textos que després van ser comentats a classe. El primer era de David Morley, anomenat El posmodernismo: una guía básica  i vaig arribar a la conclusió de que la modernitat va ser una època turbia per els processos socials i històrics que vanhaver de passar a partir de l'emergència que va suposar el renaixement.  Com bé diu Morley la postmodernitat és un concepte que representa un període de temps que posdata la modernitat. Aquesta plena de promeses totalitzadores, amb pensadors com Freud, Marx, Saussure, on la gent treballava en cadena i en treballs on es produïa alienació dels treballadors (el treballador desdel punt de vista capitalista, no es una persona sino un producte de mercat, força de treball, que pot representar-se amb una determinada quantitat de diners utilitzables per la multiplicació del mateix.) La postmodernitat en canvi és una reacció a la modernitat, ja que com tota paraula amb el prefix POST representa un canvi de l'anterioritat. La gent s'emporta una desil·lusió ja que veuen que la utopia amb la que tenien esperança s'ha desmontat per tots cantons, i comença l'era de l'informació, on tothom té accés a tota la informació i es globalitza tot, s'anul·len diferències entre privilegiats i no privilegiats, i es fa tot espectacle, la societat coma espectacle, la política com a espectacle, tot es produeix en massa i es descuida la qualitat... però totes aquestes connotacions negatives estàn vistes des d'una perspectiva blanca, privilegiada, colonitzadora i gens empàtica. Tot està polititzat desde que ens hem convertit en una societat en base a algo polític, sigui el sistema que sigui. Kate Millet ja ho va dir en un context totalment diferent fa més de 40 anys: lo personal és polític. Sobretot quan un no és privilegiat. En una societat blanca, la postmodernitat son problemes, però tots som privilegiats i ens pensem que el que no ens afecta no es important, o que podem decidir no preocupar-nos. I això és el privilegi més gran de la postmodernitat: poder decidir si preocupar-te o no. 

El segon text era de Auxkin Galarraga, i s'anomena Cultura y creatividad en la nueva economía urbana: evidencias, discursos y críticas, on es parla de la mercantilització de la cultura i la práctica artística. Tot allò fet per un humà que transcendeixi cap als demés és cultura. La cultura artística, l'agricultura, la cultura política... A la societat postmoderna on vivim es registra la capacitat de convertir tota cultura en un objecte de mercat, se li posa un preu que  escolta ofertes i al mercat. Un bon exemple que em va venir al cap mentres llegia el text son els festivals culturals: és més negoci que cultura? És la finalitat d'aquests festivals tenir uns ciutadants cults, amb informació cultural de qualitat i amb la capacitat de desenvolupar la capacitat crítica, o tenen un propòsit totalment i exclusivament econòmic? Hem convertit algo tant valuós com la cultura en un instrument per impulsar un mercat d'artesenies, emblemes culturals i tradicions fetes objectes. El desenvolupament de les ciutats postindustrials creatives farà que la producció artística i cultural també perdi valor, ja que una sobreproducció d'elements artístics farà una repetició constants de les idees que han sigut creades en el mateix context fent que el valor d'aquestes disminueixi a causa de la seva pròpia creació. Així neix l'economia simbòlica, una estratègia per canviar la ment dels compradors/consumidors, ccom també l'espai on es troben. Es fa convinant l'imatge i el producte i és on la psicologia del color i les diferents estratègies de marketing hi juguen un paper supe rimportant.



https://moodle2.udg.edu/pluginfile.php/921732/mod_resource/content/0/TEXT2_Galarraga.pdf
https://www.buenastareas.com/search_results.php?query=posmodernismo+