Logbook

Elles

En aquest treball se’ns ha demanat de fer un Logbook, que ve a ser un recull dels events més importants en un barco, ja sigui de maneig, operacions a bord o de navegació. En aquest cas es diu Logbook perquè la traducció és quadern, però podriem agafar el primer significat com si fos una metàfora ja que nosaltres també estem navegant per l’experimentació d’un nou llenguatge escollit per nosaltres mateixos. Se’ns va presentar una llista amb diferents llenguatges contemporanis que hauriem d’utilitzar per a transmetre algun tema de controversia que ens motivés i ens fes tenir ganes de deformar-lo i reformar-lo fins aconseguir transmetre allò que desitgem. No hi havia moltes premises que seguir, tot i que abans de realitzar-ho ho hem comentat amb la professora per temes d’adequació, metodologia i elaboració.  

En un grup de 4 o 5 persones haviem d’escollir un tipo de llenguatge contemporani a partir d’un llistat de conceptes. Haviem de treballar-lo a partir de revisar els glossaris audiovisuals que exalumnes d’aquesta asignatura van fer, desplegant la genealoga d’aquest concepte de manera teórica i acadèmica. No es tracta de definirlo sino de posar-lo en pràctica, ja que hem hagut de realizar la nostre idea i recollir-ho en format audiovisual o físic perquè en quedés constancia. 

Per la seva part i amb la seva obra All the things I know but of which I am not at the moment thinking (1969) ens fa veure que com a obra d’art, només intenta comunicar les idees que ell no està pensant quan pensa en la seva idea d’art. Tot això escrit a llapis a una paret blanca. La idea pura, sobre una paret pura amb grafit, escrita amb anglès; idioma universal per a que abarqui a un públic més ampli però l’art en si es només la idea. Això hem volgut exposar també amb el nostre projecte; cartells i àudios per inmersar a la gent en un recorregut per l’experiència d’una persona desconeguda.

El procés de creació de la instal·lacióartística consisteix en una fasecol·lectiva on primer s’origina i estreballa la idea, aprofundint en detallsi teoritzant-la. Aportant diferentsidees i ajudant-nos amb lestècniques creatives treballades a unaaltre assignatura vam arribar al’explayació del concepte en 6pàgines de word on expliquen què,com, qui, quan i per què es fa el quees fa. El tema base era la violènciade gènere i com aquesta no eratreballada en els nostres entorns,gràcies a la posada en comú vampoder originar tres recorreguts endiferents sales amb diferentsmetodologies interactives on en unapredominaven els àudios (trucades),a l’altre l’escrit d’un diari (molt méspersonal) i a l’altre converses perxarxes socials i fotografies(Whatsapp, correus electrònics...).Tots aquests mitjans son utilitzatsper concordar amb l’edat de lesprotagonistes i per fer-ho méscontemporani (tot i que el tema haexistit tota la vida). A l’assignaturase’ns demanava una realització físicade la teoria ja creada i vam fusionarels diferents mitjans fent que aquestsapareixessin tots en una mateixasala amb un sol recorregut (paper,àudios i fotografies). Tot i que noméshaguem enregistrat un recorregut noés perquè tingui més importànciaque els altres dos ni molt menys,sinó que per qüestions de temps irecursos hem hagut de retallar ja quela magnitud era força més elevadadel que se’ns demanava. A partir del’idea va ser fàcil saber què havíemde fer ja que era només dur-ho aterme físicament i en el nostre cas vaser simple.Els tres recorreguts son 3 noies(Laura, Sara i Marta) de diferentsedats (18 anys, 28 anys, 38 anys..)en diferents condicions socials ilaborals (estudiant, estudiant buscantfeina, treballadora) on les 3 dins dediferents contextes estàn sotmesesen tres relacions amoroses tòxiques.Cada un amb un final diferent peròreal, i cada un amb una experiènciainmersiva per part de l’espectadorque fa empatitzar amb laprotagonista. El recorregut escollit,per tant, la història escollida és la dela Sara, una edat propera a la nostrei un àmbit també proper. Estudiantque tot just ha finalitzat la carrera ibusca feina del que li agrada tot i queha de recórrer al que el destí lipresenta per sobreviure en lescondicions que l’estat ens presenta als joves.

La sensació que m’ha deixat la realització d’aquest projecte es bastant confusa i de propia consciencia. Probablement hauria de fer una regresió cap al meu interior per saber ben bé què sento. Tot això ha sigut donat a que la cara de la protagonista és la meva , i la veu dels audios la de la meva millor amiga fent que tot sigui turbi i molt més proper del que podría haver sigut si haguéssim fet servir persones externes. Ens ha ajudat personalment a veure que aquestes conductes son acceptades i normalitzades ja que al momento de gravar-ho no vam veure que passés res (ja que obviament les persones que narraven eren amics i no hi havia cap malrollo) però després al escoltar-ho ens vam questionar si passaven aquestes coses realment. I sí, sí que passen perquè a una amiga meva li ha passat. Estic molt orgullosa d’haver tingut la oportunitat d’haver creat algo així amb les persones amb les que ho he fet i sobre un tema tant important com la consciencia de la violencia de gènere. Aquest procés m’ha servit per interioritzar els casos de femicidis que hi ha cada dia aquí al país i per saber que n’hi ha molts més arreu del món dels quals no en som conscients fins que no ens posem a pensar-hi o fins que no visitem un projecte així. Per això seria d’una realització propia molt gran acabar de realizar-lo i dur-lo a terme realment per crear exactament el mateix impacte que ha creat en mi, però en desconegudes.