Temes que m'interessen

Matrimonis Bostonians

Al segle XIX, trasncendia a la cultura escrita un fenòmen que portava produïnt-se tant a Estats Units com a Europa ja desde segles anteriors, i que Henry James va utilitzar per contextualitzar la seva obra literaria "Les bostonianes". 

El térme "matrimoni bostonià" és aplicable, per exemple, a un dels primers matrimonis homosexuals registrats a Espanya: el d'Elisa i Marcela, a la parroquia de San Jorge, A Coruña. Parella sobre la que gira la última pel·lícula d'Isabel Coixet. 

A més de per el títol de la novel·la de Henry James, el térme per designar aquestes relacions podria deures a la censura del lesbianisme a la ciutat homònima al 1870. 

Lillian Faderman a un assaig públicat al 1993 dedicat als matrimonis bostonians reafirma la idea de que les actituts carinyoses entre dones no estaven mal vistes degut a la concepció virginal tant de les dones en si com en els afectes cap a altres dones. 

Tot i aquesta problemàtica, es perceb sobre tot en dones burgeses amb capacitat econòmica per emanciparse o desplaçar-se fora de la casa familiar, de nou el cas d'Elisa i Marcela sobresurt per tractar-se en ambdós casos de mestres de zones rurals de Galicia. 

En aquella època, moltes de les teories mediavals sobre la falta de libid en les dones (en contraposició als estudis sobre la histèria) portaven a la població a pensar que, generalment el fet de que dues dones solteres vivissin juntes no donava peu a maliciar res ja que no es considerava que poguéssin experimentar desig cap a una altre dona. 

A més, la inserció de la dona en l'àmbit laboral comportava com a conceqüència que moltes joves solteres tinguessin que abandonar el domicili familiar per traslladar-se a una ciutat on poguéssin treballar, per lo que compartir pis amb una companya de treball era totalment llògic. Cal sempre recordar que no va ser fins fa poc que no casar-se o decidir no ser mare es va convertir en una opció vàlida i legitima per les dones. Als segles XVIII-XIX-XX, l'estatus social de la dona es limitava al de ser esposa i mare. 

Tot i que existeixen molt pocs testimonis que reafirmin l'existencia de les relacions sexo-afectives en els coneguts com a matrimonis bostonians, es possible que  hi hagi hagut una relació sentimental més enllà de dos dones trobant allà un salvoconducte cap a l'autonomia i la presa de decisions, a més d'una forma de prosseguir els estudis o mantenir les feines. 

De fet, Alice James, la germana de l'autor de "Les bostonianes", va mantenir una relació d'aquest tipo amb una dona durant els 20 últims anys de la seva vida.